Parcel·les a Comunitat Valenciana - venda de particulars i professionals
Sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables a Comunitat Valenciana
Terrenys amb les característiques més buscades
- Urbà 175
- Urbanitzable 99
- No urbanitzable 212
- Urbà 2019
- Urbanitzable 614
- No urbanitzable 1408
- Urbà 55
- Urbanitzable 8
- No urbanitzable 34
Últims anuncis publicats de terrenys a Comunitat Valenciana
+3
+4La costa condiciona la distribució territorial
La Comunitat Valenciana, situada a l'est del país, té una superfície que supera els 2.000.000 d'hectàrees, on les finques rústiques a la Comunitat Valenciana ocupen més del 90% de la comunitat autònoma. La seva ubicació i la influència del mar Mediterrani generen un clima sec i assolellat, amb precipitacions escasses i molt irregulars, que condicionen la seva agricultura.
L'àrea urbana supera les 170.000 hectàrees entre el terreny urbà consolidat i no consolidat. La major part s'agrupa a les ciutats de València, Alacant, Elx i Castelló, i a les zones de costa com Benidorm, Dénia o Gandia. El territori urbanitzable a la Comunitat Valenciana és el de més quantitat del país, amb més de 100.000 hectàrees, entre parcel·les urbanitzables sectoritzades i no sectoritzades.
La superfície no urbanitzable total abasta més de 2.000.000 hectàrees. En aquesta categoria, està inclòs el sòl de nucli rural. Per norma general, no es pot construir en aquests llocs, però hi ha excepcions, sempre que l'edificació sigui necessària i estigui destinada a l'explotació de la terra. L'extens litoral, el relleu muntanyós i les conques dels principals rius (Xúquer i Túria) defineixen i condicionen en gran mesura la seva distribució.
Lloc de gran valor
Presenta una àmplia extensió i disponibilitat de sòl urbà, urbanitzable i rústic. El preu mitjà de terreny urbà a Comunitat Valenciana és elevat a causa de la influència de les zones turístiques i de platges de les principals províncies com: Alacant, València i Castelló, amb més de 150€/m², atesa la seva alta demanda. També el valor mitjà de sòl rústic la situa com una de les comunitats autònomes amb les finques rústiques de preu més alt del país, amb més de 19.000€/hectàrea.
És un lloc de forta inversió, sigui en parcel·les urbanes, urbanitzables o no urbanitzables. Les més barates se situen a les petites localitats i a la perifèria de les grans ciutats.
Sector agrícola, imprescindible per a la riquesa de la Comunitat Valenciana
La totalitat de les finques rústiques fan més de 600.000 hectàrees. S'hi distingeix clarament l'agricultura de secà i de regadiu, on predominen els cultius de cereals, fruiters, hortalisses, oliverars i vinyes. Les collites més destacades són l'arròs, les carxofes, les taronges, mandarines i les llimones, entre d'altres. La seva vinya és famosa per la reconeguda pansa, que permet produir els tradicionals moscatells i vins dolços. A la ramaderia, els grans protagonistes són el bestiar porcí i l'oví. Per tot això, el sector agrícola és una de les bases de la seva economia.
Cal destacar que, és una de les regions amb més quantitat de terrenys agrícoles desatesos i que més mitjana d'edat presenta entre els seus propietaris. L'agricultura ecològica s'ha consolidat en els darrers anys, duplicant en creixement la mitjana nacional. Els ajuts que ofereix l'Administració per a aquells agricultors que facin explotacions orgàniques han permès aquest desenvolupament.
Per la seva banda, la superfície forestal abasta més de 1.000.000 d'hectàrees, és a dir, el 50% del total de la comunitat autònoma. La major part de la seva extensió l'ocupa la muntanya per a fusta.
Augment del territori industrial i residencial
La seva àrea industrial té més de 20.000 hectàrees, amb els costos de solars més barats a les localitats més petites. Els sectors més destacats són l'automoció, la maquinària, la logística, l'agroalimentari i les tecnologies.
El sòl residencial ha augmentat en els darrers anys, especialment a les grans ciutats i a la zona de costa. Sense anar més lluny, ocupa més de 100.000 hectàrees, repartides pel llarg i ample de la seva geografia.
Comunitat Valenciana, desenvolupament i riquesa paisatgística a parts iguals
Destaca per la seva indústria consolidada, la importància dels seus solars terciaris i residencials, així com pel gran pes de les explotacions agrícoles. L'alta demanda de terreny és el clar reflex que és una regió interessant i atractiva per a la inversió, gràcies a la seva localització, l'extens litoral i l'àmplia oferta que presenta.
- Quines províncies tenen els terrenys més barats a la Comunitat Valenciana?
La província de Castelló presenta el preu mitjà de metre quadrat més barat de terrenys urbans, urbanitzables i no urbanitzables. La segueixen València i Alacant, i aquesta última és la que registra el cost mitjà més elevat en tots els tipus de sòl de la comunitat autònoma.
- Quines construccions permet la Llei de Costes a la Comunitat Valenciana?
En termes generals, es permet realitzar construccions orientades a la reparació, millora, consolidació i modernització en aquells terrenys que comptin amb una edificació existent, sempre que no suposin un augment de volum, alçada ni superfície. D'altra banda, la Comunitat Valenciana prohibeix l'obra nova a les parcel·les que estiguin ubicades a menys d'un quilòmetre de la ribera del mar.
- Quins ajuts i/o subvencions s'atorguen a les explotacions a la Comunitat Valenciana?
Algunes de les ajudes disponibles a la Comunitat Valenciana són:
-
Jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles.
-
Ajuda a la instal·lació de joves agricultors.
-
Ajuda per a la reestructuració i reconversió de vinya.
-
Ajuts destinats a reparar els efectes produïts per la sequera en el cultiu de l'ametller.
-
Ajuts per a la integració cooperativa agroalimentària.
-
Ajuts a les organitzacions professionals agràries.
-
Ajuts a actuacions que promoguin la integració de la dona a l'àmbit rural.
-
Ajuts per a la promoció associativa i representativa dels joves agricultors.
-
Ajuts a plans de reestructuració i reconversió de col·lectius.
-
Ajuts indemnitzatoris per a l'eradicació i el control del bacteri de quarantena Erwinia amylovora.
-
Ajuts per a agrupacions per a tractaments integrats en agricultura.
-
Ajuts indemnitzatoris directes per destrucció de material vegetal afectat per xanthomonas cmpestris pv. pruni.
-
Ajuts indemnitzatoris per a l'eradicació i el control del bacteri de quarantena Xylella fastidiosa tant a les parcel·les dels propietaris agrícoles com per als proveïdors de material vegetal.
-
Subvencions per la crisi sanitària del COVID-19 al sector de la flor tallada i planta ornamental en base al Reial Decret 883/2020.
-
Ajuda a les inversions en explotacions agràries mitjançant plans de millora
-
Ajuts per a les comunitats de regants i altres entitats de reg en relació amb el foment de la utilització racional de l'aigua en aprofitaments hidràulics i regadius.
-
Subvencions a la subscripció d'assegurances agràries del Pla nacional d'assegurances agràries combinades.
-
Ajuts per a obres de condicionament de camins rurals de titularitat dels municipis i entitats locals menors.
-
Finançament per a operacions de modernització de regadius en el marc del Programa de Desenvolupament Rural.
-
- Quin és el cultiu predominant a la Comunitat Valenciana?
En general, a l'agricultura de la comunitat autònoma destaquen una sèrie de cultius, que s'agrupen a les categories següents:
-
Hortalisses i tubercles: ceba, carxofa, enciam, col, tomàquet, bròquil i similars, pebrot, carbassa, escarola, espinac, bleda, api, carbassó, albergínia i cogombre. Els tubercles de més importància són la patata i la xufa.
-
Fruiters i fruits secs: taronja dolça, meló, síndria, mandarina, llimona, caqui, magrana, aranja, nespra, prunes, poma, pera, préssec i albercoc. Al col·lectiu dels fruits secs l'ametlla és el cultiu més rellevant.
-
Cereals: l'arròs, l'ordi, la civada, el blat i el blat de moro.
-
Lleguminoses: mongetes seques, faves seques, cigrons, llenties, pèsols secs i erbs.
-
Algunes vinyes i oliverars.
-
- Quina província de la Comunitat Valenciana és la més desenvolupada en agricultura ecològica?
Alacant és la província amb l'agricultura ecològica més desenvolupada de la regió, amb una superfície que supera el 20% de la seva extensió agrària i una producció que frega les 90.000 tones. La segueix València, que també té una gran importància nacional. Tanmateix, Castelló registra una menor evolució.
