Multes per tancar un terreny rústic? Informació necessària

Com tancar un terreny rústic?

A priori tancar un terreny rústic o, d'acord amb la nomenclatura legislativa, fer el tancament d'una propietat, sembla, pel cap baix, un mer tràmit i, fins i tot, una tasca fàcil. Res més lluny de la realitat, per a això cal tenir en compte les lleis espanyoles. Segons l'article 388 del Codi Civil, “tot propietari podrà tancar o cloure les seves heretats per mitjà de parets, rases, bardisses vives o mortes, o de qualsevol altra manera, sens perjudici de les servituds constituïdes sobre aquestes. Al que caldria afegir la simple obligació de sol·licitar la llicència corresponent a l'hora d'emprendre aquesta actuació”.

Tal com indica, cal demanar una llicència municipal d'obres per poder tancar un terreny rústic. És igual que sigui un tancament parcial o total, el permís per part de l'Ajuntament pertinent es fa de facto imprescindible per a aquesta modificació i/o construcció al terreny. I és que, es considera una obra menor i de petita envergadura. A l'hora d'escollir i fer el tanca cal tenir en compte:

• Els límits de la parcel·la o solar.
• El tipus de tanca que s'instal·larà.
• La llicència municipal d’obres.
• L'alineació oficial segons els plans i el cadastre de la propietat.

Cal assenyalar que per a la reparació o conservació de la ja aprovada i construïda tanca no cal fer cap tipus de tràmit. Tret que se'n faci una reconstrucció, que es considera com una nova i es deu realitzar el procés al complet novament.

I si no es coneixen els límits o les referències a l'hora de tancar un terreny rústic?

Un cop més, la resposta a aquest entramat la té l'Ajuntament del municipi. Prèvia sol·licitació del propietari o apoderat legal, per conèixer totes les dades necessàries cal demanar l’anomenat certificat de tira de cordes, alineació oficial o indicació de línies. Aquesta informació és la plasmada al Pla General d'Ordenació Urbana o, si no, a les normes urbanístiques de la província i/o municipi. S'hi marcaran les alineacions del terreny respecte de la via pública o camins municipals. L'ajuntament pot fer aquest tràmit de dues formes:

1. De forma presencial, des del servei tècnic de l'ens públic marquen sobre el terreny l'alineació correcta de la tanca de la parcel·la, en relació amb els camins limítrofs, els carrers, enllumenat o altres elements d'origen públic.
2. Caldrà contractar un tècnic arquitecto o especialista que, prèviament, realitzi l'alineació i/o encerclament on es col·locarà el tancament del terreny per posteriorment enviar el comunicat/projecte pertinent a l'Ajuntament. I aquest pugui confirmar que les mesures són correctes i el consentiment per procedir a la construcció de la tanca.

Què fer si un veí ha envaït el meu terreny?

En aquest cas la bona harmonia i respecte del veïnat esdevé imprescindible per a aquest tipus de conflictes que poden convertir-se en grans batalles legals. I el pitjor? Els litigis es poden allargar durant anys sense que cap dels afectats pugui fer modificacions o tanques fins que el problema no s'hagi solucionat.

Els límits amb les parcel·les properes i/o adjacents es realitzen de mutu acord entre les parts. Aquest tipus de pactes se'ls denomina delimitació. Es tracta d'un procediment administratiu en què es defineixen els límits de dues àrees/parcel·les en conflicte. Es pot fer de tres maneres:

1. Amistós. La bona relació entre els propietaris dels terrenys limítrofs els pot portar a contractar de manera conjunta un professional per fer la divisió mitjançant les dades cadastrals i les escriptures de les parcel·les.
2. Administratiu. Es fa quan una de les propietats adjacents pertany a l'administració pública. Pot ser que sigui el particular el que comenci aquests tràmits o la petició provingui de l'ens en qüestió.
3. Judicial. Quan es torna impossible fer el tancament de forma cordial i de bona fe, en aquests casos és necessari acudir a un professional i que sigui la legislació vigent la que indiqui els passos i les mesures a fer.

De vegades, quan un veí envaeix parcialment el terreny en propietat, potser s'ha executat per un error en les mides o per qüestions burocràtiques. El problema rau quan la invasió es fa de forma conscient i encertada, com el tercer cas descrit anteriorment. Si la invasió ha estat una zona de sòl realment ressenyable, és a dir, la part guanyada pel veí amb la tanca és una porció del sòl ampla. En aquests casos, fins i tot, es pot demanar que el propietari faci el pagament del valor del terreny ocupat. Tot això cal posar-lo en mans d'un advocat per no fer accions que puguin en el futur anar en contra, de forma legal i perquè siguin els experts els que solucionin aquest entramat.

Com es calculen les multes per tancar un terreny rústic?

La quantitat de la multa per tancar un terreny rústic que s'ha de desemborsar a l'administració pública varia segons la gravetat i les circumstàncies del tancament que s'hagi executat. Normalment, hi ha tres tipus de sancions: les molt greus, les greus i les lleus. La quantia i la gravetat en què es classifica comença a ascendir quan s'ha construït en sòl protegit, zones hidràuliques, paratges naturals o reserves de la biodiversitat. L'espai envaït dicta el preu final a pagar per fer una obra de forma il·legal en un terreny rústic. Les circumstàncies que envolten l'obra són les que indiquen la il·legalitat que cal tractar.

Per exemple, per a una sanció molt greu com tancar un terreny rústic en un parc natural, la comissió pot sancionar amb 60.000€ fins a 1.000.000€. Com a mínim es tractarà del 30% del valor de les obres realitzades.

Quan s'han omès els procediments legals per construir, a més del càstig administratiu als ciutadans implicats amb la multa corresponent, cal restablir el terreny al seu estat anterior. És a dir, demolir les obres realitzades.

Distàncies i mesures especials

Tal com les sancions venen donades per l'àrea que es trobi al voltant del tancament, aquestes mesures també es fan especials pel mateix motiu.

No és el mateix tancar un terreny rústic on hagi ramat brau que justifiqui l'execució de les obres, a tanques en zones de protecció territorial. De fet, és impossible:

• Tancar en àrees que puguin impedir el trànsit per camins classificats per plans urbanístics.
• En zones incloses com a protecció territorial d’espais, paisatgística o sendes.
• En tancaments que disminueixin les condicions de visibilitat i seguretat viària. O que impedeixi el manteniment i conservació de la xarxa estatal de carreteres. En aquest cas les característiques del tancament són:
  • 8 metres de distància d'autopistes i autovies.
  • 3 metres per a carreteres convencionals.
  • 3 metres de carreteres de xarxa comarcal.
  • 2 metres de carreteres de xarxa local.
  • 1 metre de camins convencionals.
• Per a les zones de sòl urbà (solar) o parcel·la amb sòl urbanitzable, la distància s'establirà pels plans municipals.
• Es denegarà l'autorització de construir la tanca quan als plans de carreteres estigui previst en un termini no superior a 12 anys l'ampliació de la mateixa.

Malauradament, aquest tipus de pràctiques s'ha convertit en més habitual del que haurien de ser. Per exemple, a les Illes Balears, des del 2009 al 2018, el Consell de Mallorca va imposar multes per un total de 15.000.000€ durant 9 anys. Reflectint la normalització de construir de manera no respectuosa per al medi ambient i al marge de la llei.